El dolor crònic

El dolor es considera crònic quan la durada és de 3 a 6 mesos. Crònic no significa que sigui per tota la vida, sinó que el dolor perdura més enllà dels tres mesos. Aquest tipus de dolor es considera per sí sol una malaltia i afecta un 20% de la població adulta (6 milions d’adults a Espanya, segons la Societat Espanyola del Dolor).

Les causes més comunes són l’artrosi, les cefalees i la fibromiàlgia. El dolor crònic pot esdevenir per trastorns crònics com el càncer, l’artritis, la diabetis, o per una lesió que perdura més enllà del temps pronosticat.

També es considera dolor crònic aquell dolor que es manté després de recuperar-se d’una cirurgia o lesió o, aquell que pateix la persona sense que es trobi causa física o patològica que la provoqui. Aquest tipus de dolor es produeix per la sensibilització de les cèl·lules nervioses. És un efecte anomenat sensibilització. La persona sent dolor a estímuls no dolorosos com una carícia, canvis de pressió atmosfèrica, canvis tèrmics, etc.

La sensibilització central

Diem que hi ha sensibilització central (SC) quan el sistema nerviós està estressat o en permanent estat d’alarma.

Es produeix quan les neurones del Sistema Nerviós Central (SNC) són extremadament sensibles a factors tan diversos com a productes químics, l’estrès, aliments, camps electromagnètics, olors… Aquesta sensibilització altera diversos mecanismes que causen una variada simptomatologia, fet que origina diferents malalties com la fibromiàlgia, la fatiga crònica, colon irritable, sensibilitat electromagnètica, sensibilitat química múltiple, cefalea, etc.

Dolor agut, dolor crònic i la sensibilització central. Diferències

El dolor per sensibilització central és crònic, generalitzat, difús i no respon a cap lesió, inflamació o processos degeneratius. El motiu és l’amplificació del dolor en la zona central (a la medul·la espinal).

Els senyals de dolor recorren el sistema nerviós des d’on es rep l’estímul dolorós fins al cervell. Un cop aquí, el cervell s’encarrega de processar la informació, i en acabat, torna a enviar els senyals de dolor cap al punt d’origen a través del Sistema Nerviós. Fins aquí tot és correcte.

Aleshores, perquè es produeix aquesta hipersensibilitat al dolor?

El problema apareix quan els senyals de dolor passen per les vies del dolor. Quan van de camí cap al cervell i passen per la via ascendent, es produeix un hiperexcitació  en les cèl·lules encarregades de la transmissió del dolor, de manera que s’amplifica el senyal de forma desproporcionada. D’altra, quan els senyals de dolor tornen del cervell i passen per la via descendent, on s’hauria de reduir el senyal, aquesta via no respon. Per tant, els senyals de dolor arriben al punt d’origen molt amplificats i és per això que la persona percep el dolor de forma desproporcionada a l’estímul dolorós (es coneix com a hiperalgèsia) o percep dolor davant estímuls no dolorosos com una carícia (es coneix com a adolinia).