[et_pb_section fb_built=”1″ custom_padding_last_edited=”on|phone” _builder_version=”4.4.5″ background_enable_image=”off” width=”90%” width_phone=”100%” width_last_edited=”off|desktop” max_width_tablet=”” max_width_phone=”” max_width_last_edited=”on|desktop” module_alignment=”center” custom_margin=”11px||||false|false” custom_padding=”13px|46px|0px|46px|false|true” custom_padding_tablet=”” custom_padding_phone=”|23px||23px|false|true” top_divider_style=”slant2″ top_divider_color=”rgba(0,0,0,0)” top_divider_height=”500px” bottom_divider_style=”slant2″ bottom_divider_color=”rgba(0,0,0,0)” border_color_right=”#f78222″ locked=”off” collapsed=”off”][et_pb_row column_structure=”3_4,1_4″ use_custom_gutter=”on” _builder_version=”4.4.5″ width=”100%” custom_margin=”|auto||auto|false|false” custom_padding=”4px||0px||false|false” locked=”off”][et_pb_column type=”3_4″ _builder_version=”4.3″ custom_padding=”|||49px|false|false” custom_padding_tablet=”|||0px|false|false” custom_padding_phone=”” custom_padding_last_edited=”on|desktop”][et_pb_text ul_position=”inside” ul_item_indent=”29px” _builder_version=”4.4.5″ text_font=”||||||||” text_font_size=”16px” text_line_height=”1.8em” header_font=”||||||||” header_2_font=”Poppins||||||||” header_2_font_size=”28px” header_2_line_height=”1.4em” header_3_font=”||||||||” header_6_line_height=”2.5em” text_orientation=”justified” width=”100%” custom_margin=”29px|38px|4px|0px|false|false” custom_padding=”||0px||false|false”]<\/p>\n
Avui, dia 12 de maig, en el que es commemora el dia internacional de la S\u00edndrome de Sensibilitzaci\u00f3 Central i es parla sobre malalties com la fibromi\u00e0lgia, la fatiga cr\u00f2nica (Encefalomielitis Mi\u00e0lgica) o la sensibilitat qu\u00edmica m\u00faltiple, he volgut participar en aquesta celebraci\u00f3 amb una mirada diferent. Vull avan\u00e7ar-vos que “Sense amagar la mirada” \u00e9s el t\u00edtol amb qu\u00e8 la Carme, a qui coneixereu m\u00e9s endavant, ens presenta a Bianca com homenatge al dia d’avui i com aportaci\u00f3 en el projecte d’Amuntfibro.<\/p>\n
Molts sabeu que aquest dia coincideix amb el naixement de Florence Nightingale, enguany fa 200 anys. Coneguda com la dama de la llanterna, es considera la precursora de la infermeria professional moderna. Amb 40 anys va patir una malaltia d’aquestes caracter\u00edstiques i va passar la resta de la seva vida al llit. Tot i el seu estat de salut, va continuar investigant i escrivint llibres i informes, un total de 200 i va fundar la primera escola d’infermeria del m\u00f3n.<\/p>\n
Qui em coneix sap que sempre parlo del “Cam\u00ed”, i si encara no ho sab\u00edeu, a “Qui som” de la web t’ho explico i et convido a fer-ho juntes. Per a mi el cam\u00ed \u00e9s aprenentatge i oportunitat, i quan el comences el recorregut ja no hi ha marxa enrere perqu\u00e8 el canvi que hi ha hagut en tu, no et deixa retrocedir. Generalment prestem atenci\u00f3 a les malalties i no en la manera en la que persones com Florence Nightingale, Frida Kahlo i moltes altres, amb malalties cr\u00f2niques que impliquen patiment i discapacitat, superen els obstacles del dia a dia. Son persones que en el cam\u00ed han trobat noves oportunitats i que ara, tot i la malaltia, treballen per seguir endavant en els seus projectes amb felicitat i orgull.<\/p>\n
Fa pocs dies, la Carme i una servidora vam quedar per videoconfer\u00e8ncia per coneixe’ns. Sent\u00edem curiositat l’una de l’altra, saber dels nostres projectes i de com hav\u00edem arribat fins aqu\u00ed. Va ser una xerrada emotiva perqu\u00e8 vam remuntar-nos als inicis de les nostres malalties, ella amb fatiga cr\u00f2nica i jo amb fibromi\u00e0lgia, i\u00a0 del recorregut que hav\u00edem fet. Vam coincidir que la malaltia ens havia brindat una fant\u00e0stica oportunitat i que tot i les dificultats i l’esfor\u00e7 per tirar endavant, gaudim del que fem i ens sentim plenes.<\/p>\n
Us convido a llegir la carta que ens brinda la Carme, on explica com va transformar la situaci\u00f3 en oportunitat i ens presenta a BIANCA i el seu projecte NUN .<\/p>\n
Gr\u00e0cies Carme!<\/p>\n
[\/et_pb_text][et_pb_divider color=”#8300e9″ divider_weight=”2px” _builder_version=”4.4.5″ custom_margin=”60px|||||” custom_padding=”||||false|false”][\/et_pb_divider][et_pb_text _builder_version=”4.4.5″ text_font=”||||||||” text_text_color=”#8300e9″ text_font_size=”16px” header_font=”||||||||” header_2_font=”Poppins||||||||” header_2_font_size=”28px” header_2_line_height=”1.4em” header_3_font=”||||||||” text_orientation=”justified” width=”80%” width_tablet=”100%” width_phone=”85%” width_last_edited=”off|desktop” module_alignment=”center” min_height=”78px” custom_margin=”7px|-15px|0px|0px|false|false” custom_margin_tablet=”” custom_margin_phone=”|0px|||false|false” custom_margin_last_edited=”on|phone” custom_padding=”||||false|false” custom_padding_tablet=”|114px||114px|false|true” custom_padding_phone=”|0px||0px|false|false” custom_padding_last_edited=”on|tablet” module_alignment_tablet=”” module_alignment_phone=”” module_alignment_last_edited=”on|phone” locked=”off”]<\/p>\n
\u00abLa segona oportunitat no ha de significar que s’ha desaprofitat la primera, pot ser simplement una porta que pacientment ens espera.\u00bb<\/p>\n
Carme Ruiz<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text ul_position=”inside” ul_item_indent=”29px” _builder_version=”4.4.5″ text_font=”||||||||” text_font_size=”16px” text_line_height=”1.8em” header_font=”||||||||” header_2_font=”Poppins||||||||” header_2_font_size=”28px” header_2_line_height=”1.4em” header_3_font=”||||||||” header_6_line_height=”2.5em” text_orientation=”justified” width=”100%” min_height=”578px” custom_margin=”29px|38px|4px|0px|false|false” custom_padding=”||0px||false|false” locked=”off”]<\/p>\n Hola a tots i totes,<\/p>\n Soc Carme, nascuda a Lleida, i des de fa m\u00e9s d’una d\u00e8cada convisc amb la que ja \u00e9s la meva millor amiga, la fatiga.<\/p>\n Aconseguir col\u00b7locar-la al meu costat ha estat un treball de molt esfor\u00e7, perqu\u00e8 m’arrossegava darrere seu sense arribar a aconseguir-la, fins que vaig comen\u00e7ar a notar que una enigm\u00e0tica for\u00e7a en la meva afeblida persona la sobrepassava, apartant-la encara que fos nom\u00e9s per uns minuts, va ser quan vaig comen\u00e7ar a posar atenci\u00f3, i els meus ulls es van iniciar en el poder\u00f3s joc de mirar m\u00e9s enll\u00e0 del que se sol veure.<\/p>\n Haver de parar per obligaci\u00f3 ens permet observar amb deteniment el que ens envolta, la nostra circumst\u00e0ncia, per\u00f2 amb total sinceritat cap a nosaltres mateixos i mateixes, convertint-se en aquest primer pas que s’ha de donar, i jo ho vaig fer, ficant-me, despr\u00e9s de molt esfor\u00e7, al lloc que de veritat m\u2019ha de toca ocupar, perqu\u00e8 des que soc aqu\u00ed la meva vida s’ha transformat en una altra.<\/p>\n Ara, la fatiga, a la meva vora, s’ha convertit en la meva secret\u00e0ria, dient-me el que puc o no fer, o fins on puc arribar.<\/p>\n Apreciar els detalls ha canviat la meva vida. Desxifrar-los, a m\u00e9s d’una aventura, \u00e9s la il\u00b7lusi\u00f3 que m’ajuda a seguir, perqu\u00e8 un d’aquests missatges em va portar a Flor\u00e8ncia i vaig tornar renascuda.\u00a0<\/span><\/p>\n Apreciar els detalls ha canviat la meva vida. Desxifrar-los, a m\u00e9s d’una aventura, \u00e9s la il\u00b7lusi\u00f3 que m’ajuda a seguir, perqu\u00e8 un d’aquests missatges em va portar a Flor\u00e8ncia i vaig tornar renascuda.<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_4″ _builder_version=”4.3″ custom_padding=”|||40px|false|false” border_width_left=”3px” border_color_left=”#f78222″ border_width_all_tablet=”” border_width_all_phone=”” border_width_all_last_edited=”on|tablet” border_color_all_tablet=”rgba(0,0,0,0)” border_color_all_phone=”” border_color_all_last_edited=”on|tablet” border_width_left_tablet=”0px” border_width_left_phone=”” border_width_left_last_edited=”on|tablet” border_color_left_tablet=”rgba(0,0,0,0)” border_color_left_phone=”” border_color_left_last_edited=”on|phone”][et_pb_sidebar area=”et_pb_widget_area_1″ _builder_version=”4.0.9″ header_font_size=”16px” body_font_size=”15px” width=”100%” custom_margin=”|||-9px||” custom_padding=”|1px||||”][\/et_pb_sidebar][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ custom_padding_last_edited=”off|desktop” _builder_version=”4.4.5″ background_enable_image=”off” width=”90%” max_width_tablet=”” max_width_phone=”” max_width_last_edited=”on|desktop” module_alignment=”center” custom_margin=”-1px||||false|false” custom_padding=”2px|46px|58px|46px|false|true” custom_padding_phone=”|23px||23px|false|true” top_divider_style=”slant2″ top_divider_color=”rgba(0,0,0,0)” top_divider_height=”500px” bottom_divider_style=”slant2″ bottom_divider_color=”rgba(0,0,0,0)” border_color_right=”#f78222″ locked=”off” collapsed=”off”][et_pb_row column_structure=”1_5,3_5,1_5″ use_custom_gutter=”on” _builder_version=”4.4.5″ width=”100%” custom_margin=”1px|auto||auto|false|false” custom_padding=”4px||0px||false|false” locked=”off”][et_pb_column type=”1_5″ _builder_version=”4.4.5″ custom_padding=”||||false|false” border_color_left=”#f78222″ border_width_all_tablet=”” border_width_all_phone=”” border_width_all_last_edited=”on|tablet” border_color_all_tablet=”rgba(0,0,0,0)” border_color_all_phone=”” border_color_all_last_edited=”on|tablet” border_width_left_tablet=”0px” border_width_left_last_edited=”off|desktop” border_color_left_tablet=”rgba(0,0,0,0)” border_color_left_last_edited=”off|desktop”][et_pb_image src=”https:\/\/amuntfibro.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/Bianca-Amuntfibro.jpg” title_text=”Bianca-Amuntfibro” _builder_version=”4.4.5″ custom_margin=”14px||1px||false|false” custom_padding=”|0px||||”][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=”4.4.5″ text_font_size=”12px”]<\/p>\n www.nunproject.com<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=”3_5″ _builder_version=”4.4.5″ custom_padding=”|||0px|false|false” border_color_left=”#f78222″ border_width_all_tablet=”” border_width_all_phone=”” border_width_all_last_edited=”on|tablet” border_color_all_tablet=”rgba(0,0,0,0)” border_color_all_phone=”” border_color_all_last_edited=”on|tablet” border_width_left_tablet=”0px” border_width_left_last_edited=”off|desktop” border_color_left_tablet=”rgba(0,0,0,0)” border_color_left_last_edited=”off|desktop”][et_pb_text ul_position=”inside” ul_item_indent=”29px” _builder_version=”4.4.5″ text_font=”||||||||” text_font_size=”16px” text_line_height=”1.8em” header_font=”||||||||” header_2_font=”Poppins||||||||” header_2_font_size=”28px” header_2_line_height=”1.4em” header_3_font=”||||||||” header_5_line_height=”2.1em” header_6_line_height=”2.5em” text_orientation=”justified” width=”92%” max_width=”100%” module_alignment=”left” custom_margin=”3px||4px||false|false” custom_padding=”|0px|0px|0px|false|false”]<\/p>\n Pintar els meus rostres recreats de l’obra del mestre Leonardo, escriure les meves novel\u00b7les i reflexions, decorar aquests mobles als quals els dono una nova vida … Tot un conjunt que considero \u00e9s la meva segona oportunitat, perqu\u00e8 ja haur\u00e9 complert amb la primera.<\/p>\n Per\u00f2 sento que aix\u00f2 no \u00e9s tot, que encara hi ha alguna cosa molt m\u00e9s important que he de fer. I guiada per un pressentiment al percebre un altre detall, m’he encaminat cap a aquesta recerca de la unitat, oferint a Amuntfibro la imatge de Bianca, perqu\u00e8 presideixi aquest at\u00edpic any el nostre Dia Mundial de les S\u00edndromes de Sensibilitzaci\u00f3 Central.<\/p>\n Iniciativa que tamb\u00e9 he volgut compartir amb la resta d’associacions repartides per les comunitats aut\u00f2nomes, i algunes de l’estranger, perqu\u00e8 la nostra for\u00e7a est\u00e0 en la uni\u00f3, i la uni\u00f3 nom\u00e9s s’aconsegueix si alg\u00fa ens uneix, com ho vol intentar ella, amb aquesta mirada expectant i la seva frase de valentia:<\/p>\n Bianca pertany a la meva Col\u00b7lecci\u00f3 VIDES, \u00e9s la n\u00famero 11 de les 16 recreacions que li he ofert al mestre Leonardo da Vinci, com a homenatge al cinqu\u00e8 centenari de la seva mort, que es va celebrar l’any passat i que aviat traur\u00e9 a la llum al costat dels seus Relats Curts.<\/p>\n Unes hist\u00f2ries fict\u00edcies que els he narrat per aquest costum que tenia el mestre d’anar sempre amb la seva llibreta, i esbossar-hi tot el que li cridava l’atenci\u00f3.<\/p>\n 16 rostres an\u00f2nims del mestre que tornen a la vida ara, amb nosaltres, amb un nom propi i una historieta del que va poder passar en aquell moment en qu\u00e8 l’\u00e0gil m\u00e0 del geni florent\u00ed, esbossava les seves expressions. A mi em t\u00e9 captivada, desitjo de tot cor que tamb\u00e9 us atrapi la seva mirada.<\/p>\n Una forta abra\u00e7ada per a tots i totes.<\/p>\n C.J.Ruiz & BIANCA<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_5″ _builder_version=”4.4.5″ custom_padding=”|||0px|false|false” border_color_left=”#f78222″ border_width_all_tablet=”” border_width_all_phone=”” border_width_all_last_edited=”on|tablet” border_color_all_tablet=”rgba(0,0,0,0)” border_color_all_phone=”” border_color_all_last_edited=”on|tablet” border_width_left_tablet=”0px” border_width_left_last_edited=”off|desktop” border_color_left_tablet=”rgba(0,0,0,0)” border_color_left_last_edited=”off|desktop”][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n<\/span>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui, dia 12 de maig, en el que es commemora el dia internacional de la S\u00edndrome de Sensibilitzaci\u00f3 Central i es parla sobre malalties com la fibromi\u00e0lgia, la fatiga cr\u00f2nica […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":12614,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","_joinchat":[],"footnotes":""},"categories":[272,247,228],"tags":[274],"yoast_head":"\nSENSE AMAGAR LA MIRADA<\/strong><\/h5>\n
L’esb\u00f3s original de Bianca correspon a L’\u00c0ngel de la Mare de D\u00e9u de les Roques. Imatge d’alguna jove que Da Vinci va capturar, segurament, en un dels seus passejos i que m\u00e9s tard representaria la figura d’Uriel en les seves dues famoses obres.<\/p>\n