La teràpia psicològica ajudarà la persona a reconèixer les emocions desagradables que l’experiència del dolor li produeixen. L’emoció i el dolor es retroalimenten, ja que el dolor produeix emocions desagradables, que al seu torn provoquen que s’intensifiqui el dolor.

S’ensenyés a distanciar-se d’aquestes emocions per a poder així gestionar-les millor. Al final, tant els pensaments com les emocions que aquests provoquen, són sol això: pensaments i emocions. No són la realitat, sinó la interpretació que fem d’ella.

A més, la percepció del dolor produeix tensió en els músculs.

En aquest punt s’utilitzaran tècniques de relaxació, perquè la persona aprengui a reconèixer quan els seus músculs estan tensats i aprendre així a relaxar-los.

El dolor provoca que es tibin els músculs i aquesta tensió provoca al seu torn que s’amplifiqui la sensació de dolor. Per això les tècniques de relaxació són importants per a trencar el cercle viciós: dolor- tensió- dolor. També treballarà amb l’atenció, ajudant a redirigir-la i descentrar-la de l’experiència de dolor. Ensenyant a la persona afectada com funciona l’atenció: • Només es pot atendre una cosa alhora, normalment atenem els estímuls nous, als més emocionants, o els més pertorbadors. • A més, encara que sola ser complicat pel fet que normalment funcionem sota el pilot automàtic, podem decidir conscientment on posem la nostra atenció. Decidint així, desviar-la del dolor i centrar-la en el lloc que la persona triï. Es donaran tasques per a casa, en les quals es practicarà l’atenció plena a tasques quotidianes, per a enfortir així, la capacitat de portar l’atenció on cadascun decideixi. S’utilitzaran també tècniques d’imaginació, en les quals no es desvia l’atenció del dolor, sinó que se centra en ell, treballant a través de la imaginació, com transformar-lo.