Teràpies psicològiques pel dolor

És a dir, les persones que pateixen dolor eviten aquells pensaments, sentiments, emocions i sensacions que li resulten desagradables i això comporta conseqüències a llarg termini, tampoc desitjables per la persona perquè s’allunyen dels seus valors i objectius vitals.

Els procediments de la teràpia d’acceptació i compromís s’adrecen perquè la persona s’obri al patiment i des d’aquest punt determini quins són els seus valors i objectius i marqui el seu compromís amb ells.

Està comprovat que la percepció del dolor és més baixa en pacients que accepten més el seu dolor, se’ls observa menys emocions negatives i gaudeixen d’una major qualitat de vida. (Moix J., Casado I., 2011).

La informació arriba a través d’estímuls visuals o auditius que donen informació sobre una funció fisiològica concreta. Per exemple, quan el ritme cardíac de la persona s’accelera, la persona és capaç d’interpretar-la com un possible senyal d’una situació o estat d’estrès o ansietat.

Es pensa que podria ajudar a reduir la tensió i els símptomes d’ansietat, però fins al moment, no existeixen suficients dades científiques que assegurin l’efectivitat d’aquesta tècnica en la fibromiàlgia i en el tractament del dolor crònic.

Segons la definició de l’American Psychological Association, «la hipnosi és un conjunt de procediments que generen un context on es facilita el compliment de les suggestions en certes persones», provocant canvis en l’experiència subjectiva (alteracions en la percepció, sensació, emoció, pensament o conducta). Els beneficis de la teràpia depenen del grau de suggestibilitat de cada individu i de la naturalesa del problema cínic o de l’objectiu que es pretén. És a dir, si volem un efecte analgèsic elevat perquè una persona sigui operada sense anestèsia, la persona ha de ser més suggestionable que aquella altra de la que volem aconseguir augmentar la tolerància a l’exercici físic. (Moix Queraltó J. La hipnosis en el tratamiento del dolor. Rev Soc. Esp. Dolor 2002; 9: 525-532).

Tot i els nombrosos estudis realitzats, es desconeix quin son els mecanismes psicològics i fisiològics responsables de la disminució del dolor, en intensitat i durada en el temps.

És una filosofia que es pot aplicar a tots els àmbits de la vida (social, laboral, personal, afectiu, etc.). En atenció als excel·lents beneficis mostrats en la salut mental i física, a poc a poc, Mindfulness s’ha anat integrant en la medicina occidental i la psicologia com una tècnica terapèutica, individual o integrada en altres teràpies.

Diversos estudis han mostrat que el Mindfulness millora símptomes físics i psicològics, per exemple la intel·ligència emocional, la creativitat, la capacitat de concentració, l’estrès, l’ansietat, el dolor, afavoreix la son i millora la seva qualitat, etc.

A través de diferents tècniques com la relaxació, la respiració, l’atenció, etc. la persona ha de dirigir l’atenció als seus pensaments, emocions, sensacions corporals (olors, sons, temperatura, etc.), en la respiració amb l’objectiu, simplement, de prendre consciència.

La relaxació com a tècnica per tractar el dolor té per objectiu destensar la musculatura per trencar el cercle viciós tensió-dolor-tensió i disminuir l’ansietat.

De tot plegat s’extreu la importància de la relaxació per a persones que pateixen fibromiàlgia o dolor crònic. Hi ha diferents tècniques que es poden practicar de forma aïllada o dins d’un programa terapèutic.