Tot sobre el dolor
El dolor té una funció protectora
EL DOLOR
En 1986, l’Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor (IASP) va definir el dolor de la següent manera:
El dolor és, inqüestionablement, una sensació en una part o parts del cos, però també es tracta sempre d’una experiència perceptiva i subjectiva desagradable i, per tant, emocional, resultant d’un ampli nombre de factors: biològics, psicològics i socials.
I afegeix: El dolor és “una experiència complexa, subjectiva, sensorial i emocional, desagradable, associada a una lesió real o potencial o descrita en termes d’aquesta”.
Quina és la funció del dolor
El dolor és un mecanisme evolutiu que té per funció protegir o alertar a l’ésser humà de l’existència d’un perill real o potencial.
Així ens alerta del fet que quelcom en el nostre organisme no funciona correctament -una apendicitis, amigdalitis, atac de cor, etc. o que podem estar davant d’una possible amenaça. En aquest cas el sistema d’alerta actua ràpidament per evitar una possible lesió.
Com funciona el mecanisme del dolor
Arreu del cos hi ha receptors i terminacions nervioses, anomenades nociceptors els quals responen a estímuls mecànics, tèrmics, auditius, psicològics, etc. Els nociceptors s’activen quan l’estímul és més intens del normal, és a dir, quan traspassen el llindar del dolor. Aquest Llindar és diferent per a cada persona.
Un cop activats els nociceptors s’encarreguen de transmetre la informació cap al cervell a través del sistema nerviós, mitjançant senyals o impulsos. En el cervell es processa aquesta informació amb l’ajudat, entre altres, de records de la persona, experiències, emocions, etc. Després, s’emeten altres senyals en sentit invers com a resposta a l’estímul inicial -retirar la mà del foc, protegir-se del fred, pressionar una ferida per no sagnar…
Què regula el dolor
A la zona de la columna, concretament a la medul·la espinal s’hi troben les vies del dolor. Una en sentit ascendent i una altra en sentit descendent.
Quan els impulsos o senyals de dolor passen per aquestes vies, exciten les cèl·lules d’aquella zona alliberant substàncies químiques (neurotransmissors com la serotonina, endorfines, prostaglandines, substància P, histamina, etc.). Les substàncies que inhibeixen el dolor s’alliberen sempre en la via descendent. Per tant, és aquí on es modulen els senyals del dolor fent que l’experiència de dolor sigui més o menys dolorosa.
El dolor activa el mecanisme d'estrès o d'alerta
Per altra banda, quan el cervell detecta senyals d’alarma, físics o psicològics (por, ansietat, estrès mantingut…), activa el mecanisme anomenat “resposta d’estrès” o “de lluita o fugida” amb l’objectiu és preparar el cos per fer front a l’amenaça o perill.
Per això, a l’alçada de la medul·la espinal, s’alliberaren diversos neurotransmissors i hormones (adrenalina i cortisol). Aquesta bioquímica altera el funcionament normal de l’organisme. Per una banda, augmenta el ritme cardíac, la respiració s’accelera, les pupil·les es dilaten, la boca es seca, la musculatura es tensa, etc. -en el cas d’existir dolor, la tensió muscular fa augmentar el dolor existent.
I per una altra, disminueix l’activitat i funció del sistema immunològic, digestiu i reproductiu, de manera que es redueix la capacitat de defensa contra malalties i infeccions, apareixen desordres digestius i problemes en el sistema reproductiu.
La funció del dolor és protegir i/o alertar d’alguna amenaça real o potencial
Sense dolor no podríem sobreviure
Què passa quan el dolor no fa la seva funció?
Dolor crònic
El dolor es considera crònic quan la durada és de 3 a 6 mesos, bé pel tipus d’afecció o perquè esdevé una recuperació més lenta de l’habitual. També ho és, el dolor que es manté després de recuperar-se d’una cirurgia o lesió o aquell que pateix la persona sense que es trobi causa física o patològica que la provoqui.
Sensibilització Central
Diem que hi ha sensibilització central (SC) quan el sistema nerviós està estressat o en permanent estat d’alarma. El Sistema Nerviós Central (SNC) està extremadament sensibles a factors tan diversos com a productes químics, estrès, aliments, camps electromagnètics, olors…
La hiperexcitació anormal del Sistema Nerviós Central provoca canvis moleculars, químics i funcionals que fan possible la percepció anòmala del dolor i expliquen molts dels símptomes associats a la fibromiàlgia i que comparteixen altres malalties com la SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA (SFC), ELECTROHIPERSENSIBILITAT (EHS) i la SENSIBILITAT QUÍMICA MÚLTIPLE (SQM). Aquestes patologies es caracteritzen per la hipersensibilitat de les neurones del sistema nerviós central a certs estímuls. Saber més
Característiques del dolor
El dolor és una experiència física
Sigui quina sigui la causa del dolor, aquest és una sensació desagradable que experimentem en el nostre cos. Dit d’una altra manera, el dolor és una vivència física que sentim en alguna part del nostre cos. Per tant, el dolor és sempre real: se sent, es pateix, fa mal.
El dolor és incapacitant
El dolor és subjectiu
El dolor és una experiència subjectiva, per tant, diferent per a cada individu.
Hi ha factors culturals, socials, creences, actituds, pensaments, etc. que influeixen i modulen l’experiència dolorosa. Podem dir que, són factors que determinen el grau d’intensitat del dolor, la manera de sentir-ho, de viure’l i, també la manera de com la persona afronta i gestiona el seu dolor. Són factors moduladors del dolor.
LA DETECCIÓ I MESURA DEL DOLOR ÉS SUBJECTIVA
No existeix cap aparell en l’àmbit clínic que marqui la presència de dolor i/o mesuri la seva intensitat. Les eines que compta el professional sanitari per mesurar el dolor del pacient són les manifestacions del mateix pacient, les expressions facials com a resposta a l’exploració, i la valoració de l’1 al 10 que indiqui el pacient en l’escala del dolor.
Relació causa-dolor
Darrere del dolor existeix sempre una causa.
Dolor per lesió física: tall, cop Per malaltia: angines, apendicitis Virus, bacteris Factors psicològics com l’ansietat, estrès: mal de cap, dolors musculars Canvis biològics: menstruació, part. Canvis bioquímics de neurotransmissors i hormones Malalties degeneratives Desgast, envelliment
A vegades és difícil trobar la causa del dolor, especialment quan aquesta no és visible o detectable amb la tecnologia o proves clíniques conegudes fins al moment. El fet que es desconegui què origina el dolor o determinats símptomes no significa que aquests no siguin reals.
La medicina moderna quan no troba respostes prefereix dir que si quelcom no és observable per la ciència, aleshores no existeix. Això no és cert. I, desconèixer el perquè d’un dolor, d’un mareig, de dolors de cap, etc., no sempre se sap. D’aquí el problema. Si el metge no li sap donar nom a què li passa a la persona, és a dir, no té un diagnòstic clar, és difícil de tractar una patologia. Però no significa que la persona s’ho inventi. Aleshores, perquè als familiars, la societat en general, fins i tot forces professionals sanitaris els costa tant d’entendre que una persona senti dolor sense motiu aparent?
Aquest recel cap al malalt li provoca un fort impacte emocional i psicològic que ajudarà a tancar el cercle viciós del dolor. La reacció de la persona és amagar a tothom el dolor i la malaltia, a aïllar-se dels familiars i amics per no ser titllat de ser una persona egoista que s’excusa en el dolor per desfer-se d’obligacions i per cridar l’atenció.
Álvarez Moerzuelas, M. (2015). Tesis doctoral: Rasgos piscológicos y percepción del dolor en pacientes con fibromialgia. Obtenido de Universidad de Oviedo. Departamento de Psicología. Programa de Neurociencias: http://fibro.pro/wp-content/uploads/2017/06/113.pdf
Boix Pujol, D., Camps Domènech, M., de Castro Palomino, M., Faixedas Brunsoms, M., Garabieta Urquiza, F., Garcia-Bragado Dalmau, F., . . . Muxí Vellalta, P. (Girona de febrer de 2010). Guia de la Fibromiàlgia. Obtenido de catsalut Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya: https://catsalut.gencat.cat/web/.content/minisite/catsalut/catsalut_territori/girona/publicacions/documents/10fibromialgia.pdf
Celaya, M., Ibáñez, D., Laseca, N., López, À., Romero, C., & Valls, E. (Gener de 2017). Guia per a l’avaluació de la fibromiàlgia i de la síndrome de fatiga crònica. Obtenido de Generalitat de Catalunya. Departament de Salut.: http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_A-Z/F/fibromialgia/documents/guia_avaluacio_fibromialgia_fatiga_cronica.pdf
Collado, A., Torres, X., Arias , A., Solé, E., Salom, L., Gómez, E., & Arranz, L. (2016). La fibromialgia. Consejos y tratamientos para el bienestar. Amat Editorial.
Comité Científico de Asociación de Divulgación de Fibromialgia. (s.f.). Importancia de la Psicología en Fibromialgia. Obtenido de Adfm Asociación divulgación fibromialgia: https://fibro.info/psicologia-fibromialgia/
Duarte Oller, E. (s.f.). El Ejercicio en la Fibromialgia y el Sindrome de Fatiga Crónica. Obtenido de Parc de Salut Mar: https://www.parcdesalutmar.cat/mar/FB_SFC_EJERCICIO.pdf
Egarsat. (12 de mayo de 2017). ¿Qué es la fibromialgia y cómo puede incidir en la actividad laboral? Obtenido de Egarsat: https://www.egarsat.es/que-es-la-fibromialgia-y-como-puede-incidir-en-la-actividad-laboral/
Gallastegui, F. (2018). Remonta tu vuelo. Más allá de la fibromialgi hacia una nueva vida. Bilbao: Desclée De Brouwer.
García Higuera, J. (25 de octubre de 2010). Intervención psicológica en el dolor crónico. Obtenido de Psicoterapeutas.com: http://www.cop.es/colegiados/m-00451/dolor.htm
Garzón Hernández, J. G. (s.f.). A propósito de un caso. Fibromialgia. Obtenido de AMF 2018: http://www.comcordoba.com/wp-content/uploads/2018/05/Fibromialgia.-AMF-2018.pdf
Generalitat de Catalunya. (2018). Canal Salut. Obtenido de Fibromiàlgia: http://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/f/fibromialgia
Kernpharma. (13 de Septiembre de 2018). Todo lo que debes saber sobre la fibromialgia. Obtenido de Kernpharma: https://www.kernpharma.com/es/blog/todo-lo-que-debes-saber-sobre-la-fibromialgia
Medicina del dolor. (s.f.). Tratamiento psicológico del dolor crónico. Obtenido de Medicina del dolor: https://medicinadeldolor.es/tratamientos/tratamientos-psicologicos-del-dolor-cronico/tratamiento-psicologico-del-dolor-cronico/
Miró, E. (12 de febrero de 2016). Fibromialgia. Obtenido de Blog de Elena MIró. Terapia Psicológica Basada en la Evidencia.: http://wpd.ugr.es/~emiro/category/fibromialgia-y-dolor-cronico/
Unidad de Experiencia Clínica de Síndromes de Sensibilización Central. (s.f.). ¿Cómo se trata la fibromialgia? Obtenido de Parc de Salut Mar: https://www.parcdesalutmar.cat/es/fibromialgia/tractament-fibromialgia-p/
Els continguts publicats són de caràcter divulgatiu i no reemplacen la tasca del metge o professional de la salut. Recomanem sempre consultar amb professionals sanitaris o especialistes reconeguts i de la seva confiança.
DADES DE CONTACTE
Visita el nostre BLOG
Trobaràs informació, consells i molts recursos per cuidar la teva salut