Teràpia farmacològica

Sí, però de forma responsable

Tractament farmacològic

Quan es desconeix l’origen o la causa d’una malaltia resulta complicada, per no dir, impossible la seva curació.  En aquests casos, com succeeix amb la fibromiàlgia i altres malalties, el tractament té per objectiu millorar el quadre simptomàtic.

Avui dia, encara no existeix cap fàrmac aprovat amb indicació específica per la fibromiàlgia.

S’han estudiat molts medicaments pel tractament de la fibromiàlgia i cap d’ells han demostrat una eficàcia superior 20%  (Laroche F. ACR. Guía del Tratamiento de la Fibromialgia 2013), és a dir, un percentatge d’eficàcia molt baix a l’obtingut quan s’han emprat mesures no farmacològiques pel tractament d’alguns símptomes, com per exemple la teràpia cognitiva amb eficàcia del 46%, tècniques de relaxació, amb un 40% d’eficàcia o la hipnosi, amb una eficàcia del 31,5%.

Tot i que i el tractament farmacològic gosa de major evidència que els tractaments no farmacològics, els assajos clínics no són metodològicament correctes atès que, l’extensió de la mostra generalment és petita, els períodes de tractament són de curta durada, la diversitat de variables que concorren i l’evolució fluctuant de la malaltia (2001, Salamanca, «Fibromialgia. Reunión de Expertos»).

Consideracions sobre el tractament farmacològic
L'objectiu és reduir la simptomatologia

El tractament farmacològic te per objectiu reduir el dolor i símptomes associats. Però no existeix cap fàrmac que per  sol elimini tots els símptomes. No obstant això, els medicaments que han donat millors resultats són aquells que actuen sobre el sistema nerviós central com els antidepressius i anticonvulsionants, els quals han demostrat que milloren simultàniament l’estat anímic, l’ansietat, els trastorns del son, l’astènia, la capacitat funcional i la intensitat del dolor.

Exigeix una prescripció responsable

La malaltia evoluciona en brots. Això, exigeix una prescripció responsable, és a dir, sempre que s’observi una millora dels símptomes, el facultatiu, ha de mantenir únicament aquella medicació que sigui imprescindible i retirar-ne la resta i/o baixar la dosis de manera que, quan esdevingui un nou brot, els fàrmacs resultin efectius, sense la necessitat d’augmentar la dosis habitual o utilitzar-ne d’altres de més potents.

Z
La planificació del tractament és individualitzada

Donat que l’evolució, el quadre simptomàtic i la intensitat dels símptomes són diferents per a cada pacient de fibromiàlgia, la planificació del tractament ha de ser individualitzada. I per garantir l’èxit en el tractament a més de valorar les variables esmentades també s’ha d’estudiar possible comorbiditat i les preferències del pacient. Per altra banda, hem de tenir en compte que els fàrmacs tenen efectes diferents en cada pacient i que aquests tampoc responen igual, és a dir, algunes persones poden manifestar alta sensibilitat, baixa tolerància o resposta nul·la als medicaments.

La dosis ha de ser progressiva i controlada

El tractament farmacològic s’aconsella quan el dolor i altres símptomes són d’intensitat moderada-alta. En cas d’intensitat baixa, poden ser suficients mesures no farmacològiques. No obstant això, en cas necessari sempre iniciarem el tractament amb dosis baixes, augmentant-lo de forma progressiva, amb la supervisió i control del metge, després d’avaluar de forma periòdica la tolerància al fàrmac i l’efectivitat del tractament, per tal de canviar-ho o retirar-ho, si en un període raonable no s’obtenen els resultats desitjats.

Z
Evitar els tractaments prolongats

Amb el temps els fàrmacs perden eficàcia (efecte placebo al cap d’un any), mentre que es mantenen els efectes secundaris i alguns fàrmacs poden causar dependència.

Avaluar efectes secundaris

Els efectes secundaris dels medicaments no només empitjoren la malaltia sinó que molts pacients de fibromiàlgia han mostrat una alta sensibilitat als fàrmacs.

Z
Les mesures no farmacològiques ajuden a aconseguir l'èxit en el tractament farmacològic

El tractament farmacològic resulta més eficaç quan es combina amb mesures no farmacològiques com l’exercici físic, la teràpia cognitiva-conductual, massatges… Però aquest fet comporta que tots els professionals que tracten al pacient, siguin metges, especialistes, infermeres, psicòlegs, fisioterapeutes, etc., han de treballar de forma coordinada.

Controlar possibles interaccions farmacològiques

Sovint les persones amb fibromiàlgia prenen diferents fàrmacs per tractar els múltiples símptomes de la malaltia. És per això, que cal controlar possibles interaccions que puguin donar-se entre els fàrmacs, especialment quan es deriva al pacient a diferents especialistes.

OBJECTIUS DEL TRACTAMENT FARMACOLÒGIC

N

Reduir la intensitat del dolor.

N

Millorar la qualitat del son.

N

Eliminar l’astènia.

N

Mantenir l’equilibri emocional.

N

Restablir la capacitat funcional.

MEDICAMENTS PER LA FIBROMIÀLGIA

Antidepressius

Són fàrmacs que actuen sobre el sistema nerviós central, elevant el nivell de substàncies químiques moduladores del dolor com la serotonina i la noradrenalina, de manera que el pacient de fibromiàlgia percep una millora significativa en la intensitat de dolor, cansament, estat anímic, ansietat i qualitat del son.

No tots els antidepressius que es fan servir per tractar la depressió són eficaços per tractar la fibromiàlgia. Aquest fet ha quedat demostrat amb medicaments com el citalopram, paroxetina, sertralina, etc. És per això que a continuació enumerem els tipus de fàrmacs antidepressius més utilitzats per la fibromiàlgia, atesa la seva eficàcia demostrada i perquè les autoritats sanitàries han recomanat el seu ús, amb independència que la persona pateixi depressió o no, ja que es tracten d’un tipus de fàrmacs que no estan relacionats amb l’efecte antidepressiu pel qual es fa servir, si no perquè milloren del dolor i símptomes de la fibromiàlgia. És més, la dosis emprada en persones amb fibromiàlgia ha de ser inferior que quan es tracta la depressió.

Tipus d’antidepressius:

  • Tricíclics: milloren la son, el dolor i poden relaxar els muscles. (amitriptilina, ciclobenzaprina, etc.),
  • Inhibidors selectius de la receptació de serotonina: s’utilitza quan fracassen els antidepressius tricíclics. Redueixen el cansament i altres símptomes. Fluxetina, citalopran, sertralina, etc.
  • Inhibidors de la receptació de serotonina i noradrenalina (antidepressius d’acció dual): Tenen major efecte analgèsic que els Inhibidors selectius de la receptació de serotonina i per tant, són més efectius en el control del dolor. Duloxetina, minalcipran, venlafaxina, etc.

Tot i la millora important que pot percebre el pacient, l’efecte dels antidepressius és moderat i cal reforçar-ho amb altres medicaments i mesures terapèutiques.

Anticonvulsionants

És un tipus de medicament adreçat al  tractament de convulsions, però també ha demostrat la seva eficàcia en el tractament del dolor, pel seu efecte analgèsic, ansiolític i com inductor del son.

Els assajos clínics practicats amb gabapentina y pregabalina avalen el seu ús en el tractament de la fibromiàlgia.

La pregabalina redueix el dolor en un 40% dels pacients tractats, millora també la qualitat del son i el pacient percep una millora general de  fins al 70%.

Analgèsics

Alleugeren el dolor, però no sempre completament. Hem de tenir en compte que si la dosi prescrita és la recomanada, el fet d’apujar-la no incrementarà el seu efecte analgèsic però sí els seus efectes secundaris.

S’utilitzen des del paracetamol, associat o no amb opioides, fins a opioides. El paracetamol es recomana en dosis moderades per suavitzar el dolor i s’aconsellen quan comença el quadre clínic.

Tramadol, és un opioide menor, que pot utilitzar-se sol o associat al paracetamol.

Assajos clínics amb opioides majors, per via oral o en forma de pegats transdèrmics que s’utilitzen en el dolor crònic no oncològic, no han mostrat la seva eficàcia en el tractament de la fibromiàlgia.

Ansiolítics

Els fàrmacs més utilitzats són aquells derivats de la benzodiazepina, com el tetrazepam i el diazepam. Els quals resulten efectius per tractar de forma ocasional contractures musculars doloroses, pel seu efecte miorelaxant.

Les benzodiazepines són medicaments que actuen sobre el sistema nerviós central, millorant, a més del dolor, altres símptomes de la fibromiàlgia com la qualitat del son, l’ansietat i l’estat d’ànim, però els seus beneficis no es mantenen a llarg termini i poden presentar problemes de dependència.

La ciclobenzaprina, que pertany a la família dels antidepressius tricíclics, pot ser un bon complement per disminuir la contractura muscular, i ajuda també en el control del dolor i en els trastorns del son.

Antiinflamatoris

No s’ha demostrat la seva eficàcia en el tractament de la fibromiàlgia.

Estudis de fàrmacs que actuen sobre el sistema nerviós central

Les investigacions en fibromiàlgia han observat que els trastorns del son estan directament relacionats amb el dolor múscul-esquelètic i també que el desequilibri en els nivells de neurotransmissors poden ser els responsables directes de les manifestacions cíniques que experimenta el pacient de fibromiàlgia. Aquest coneixement, junt amb el que ja sabem sobre els mecanismes de producció del dolor ha fet augmentar els estudis dels fàrmacs que actuen sobre el sistema nerviós central amb l’objectiu d’avaluar la seva eficàcia en el control dels símptomes. Els efectes d’aquests medicaments actuen en diferents símptomes, de manera que amb un sol fàrmac es pot millorar el dolor, cansament, estat anímic, ansietat i qualitat del son.

Collado, A., Torres, X., Arias , A., Solé, E., Salom, L., Gómez, E., & Arranz, L. (2016). La fibromialgia. Consejos y tratamientos para el bienestar. Amat Editorial.

Comité científico de adfm . (2015). Guía de debut en fibromialgia.

Gallastegui, F. (2018). Remonta tu vuelo. Más allá de la fibromialgi hacia una nueva vida. Bilbao: Desclée De Brouwer.

Garzón Hernández, J. G. (s.f.). A propósito de un caso. Fibromialgia. Obtenido de AMF 2018: http://www.comcordoba.com/wp-content/uploads/2018/05/Fibromialgia.-AMF-2018.pdf

Muriel Villoria , C., Alegre de Miquel , C., Ballina García, J., Fermoso García, J., & García-Vicente, J. (2001). Fibromialgia. Reunión de expertos.- Cátedra Extraordinaria del Dolor. “Fundación Grünenthal”. Universidad de Salamanca. Salamanca.

Unidad de Experiencia Clínica de Síndromes de Sensibilización Central. (s.f.). ¿Cómo se trata la fibromialgia? Obtenido de Parc de Salut Mar: https://www.parcdesalutmar.cat/es/fibromialgia/tractament-fibromialgia-p/

Els continguts publicats són de caràcter divulgatiu i no reemplacen la tasca del metge o professional de la salut. Recomanem sempre consultar amb professionals sanitaris o especialistes reconeguts i de la seva confiança.

DADES DE CONTACTE

Visita el nostre BLOG

Trobaràs informació, consells i molts recursos per cuidar la teva salut

ESCOLA DE FIBROMIALGIA ONLINE

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies