Tractament per la fibromiàlgia:

Mesures educacionals: ha d’incloure informació al pacient i a la família sobre el procés i evolució de la malaltia, sobre l’abordatge multidisciplinari, factors que agreugen els símptomes, en especial el dolor, com sobrecàrrega física o psíquica, hàbits posturals i la necessitat del canvi d’estil de vida, més saludable i menys estressant.

Tractament farmacològic: No existeix cap fàrmac aprovat amb indicació específica per a la fibromiàlgia. Els fàrmacs tenen la funció de disminuir la simptomatologia. La prescripció ha de ser molt responsable i respectuosa atès que:
– els malalts no tenen la mateixa evolució ni responen igual en tots els casos;
– pels nombrosos efectes secundaris;
– per l’alt percentatge de pacients sensible als fàrmacs;
– per la baixa eficàcia dels medicaments segons l’evidència científica (eficàcia màxima en un 20% en alguns fàrmacs, segons la Societat Espanyola de Reumatologia).
Els fàrmacs que han obtingut millor resultats són aquells que actuen sobre el sistema nerviós, especialment antidepressius i anticonvulsius, perquè actuen simultàniament sobre els diferents símptomes.
La presa continua de medicaments, baixa els nivells d’efectivitat amb la qual cosa quan els símptomes empitjores s’ha d’augmentar la dosis. A la llarga (un any de tractament continuo) es crea una addicció i l’efecte placebo.
Per obtenir una resposta adequada a la medicació s’aconsella prendre-la en períodes concrets, quan apareix un brot, o moments en què els símptomes són molt intensos.

L’alimentació és un altre dels pilars essencials per mantenir una bona salut, física i mental. Una dieta adequada aporta els nutrients necessaris per al correcte funcionament i regulació del nostre organisme. En el cas de la fibromiàlgia se sap que determinades vitamines, minerals, aminoàcids i altres nutrients són deficitaris, com a causa de la mateixa malaltia entre altres possibles factors, la qual cosa agreuja la simptomatologia i ocasiona altres malalties. D’aquí la necessitat d’una dieta personalitzada, adaptada a les necessitats del malalt per corregir mals hàbits alimentaris, el menjar en excés o carències nutricionals. Atès que en les persones amb fibromiàlgia s’han observat alteracions metabòliques com a resultat d’un alt estrès oxidatiu així com un estat d’inflamació crònica s’aconsella l’augment d’aliments antioxidants i antiinflamatoris.

Exercici físic: És necessari per mantenir la salut, perquè entre altres evita o millora la hipertensió, diabetis, afeccions cardíaques, obesitat, osteoporosis, etc. Amb l’activitat física podem sentir sensació de benestar, vitalitat, plaer, relaxació, etc. I està demostrat empíricament que millora la capacitat de concentració, memòria, aprenentatge, raonament, la qualitat del son, etc. A més, disminueix alteracions psicològiques com l’estrès, l’ansietat i la depressió, entre altres i és un fàrmac natural sense efectes secundaris. Per tant, l’exercici és beneficiós per tothom i molt especialment per a persones amb fibromiàlgia. S’aconsella establir programes que treballin de forma combinada la capacitat aeròbica, la força i la flexibilitat. Per mantenir els beneficis que s’aconsegueix amb l’exercici físic, s’ha de practicar amb regularitat i sempre de forma gradual de manera que el pacient realitzi els exercicis sense esforç, controlant sempre la intensitat o duració.

Tractament psicològic: La teràpia psicològica és important per afrontar la malaltia i evitar situacions d’estrès, ansietat i estat d’ànim baix. És una eina perquè la persona reconegui els factors psicològics que empitjoren la simptomatologia i substituir-los per nous patrons de pensaments i comportament que li reportin millora de la malaltia i per tant, qualitat de vida. La teràpia cognitiva-conductual redueix els nivells d’ansietat, depressió i també la percepció del dolor, la sensació de fatiga i el funcionament físic. Treballa sobre les expectatives i les creences desadaptatives dels pacients (variables cognitives que mantenen o empitjoren la malaltia).

Tractaments alternatius o complementaris. Són un conjunt de teràpies que ajuden a alleugerar símptomes concrets, restablint l’equilibri de salut i proporcionant una millor qualitat de vida. Alguns són l’acupuntura, hidroteràpia, Ioga, homeopatia, etc. Aquests tractaments no formen part de la medicina convencional (medicina occidental o al·lopàtica) basada en l’evidència mitjançant el mètode científic.
La medicina complementària o alternativa no conte amb el suport del nostre sistema sanitari perquè l’evidència no ha estat provada per mètodes científics. Això ha estat per falta d’estudis que ho avalin o perquè aquests el nombre de pacients que se’ls ha practicat no ha estat suficient per extreure conclusions sobre l’eficàcia d’aquests tractaments en la fibromiàlgia. Això no significa que no siguin beneficiosos. És més, en molts països occidentals, el 35-40% de la població utilitza la medicina complementaria per evitar tractaments invasius o efectes adversos de fàrmacs i també, quan la persona no ha trobat en la medicina convencional curació o alleujament dels símptomes.