Segurament has sentit parlar del Coaching en moltes ocasions però no tens clar del tot en què consisteix. D’entrada cal comentar que és un tema, en general, controvertit tant per la degradació de la pràctica en sí mateixa per part de no professionals, com del mal ús del terme, que s’ha acabat estenent i utilitzant com a comodí per a qualsevol pràctica. Des d’Amuntfibro, avui us explicarem en què consisteix el Coaching i quins aspectes es poden treballar per a millorar la vida dels pacients amb Fibromiàlgia.
Coaching vs No-Coaching
El Coaching és una disciplina que ve marcada per unes competències molt concretes i una metodologia específica, i que té la finalitat d’acompanyar algú en l’assoliment dels seus objectius. Sortint de les definicions més convencionals, es podria explicar el Coaching com una conversa entre dues persones: una (el Coachee), que vol aconseguir una fita i no sap ben bé com fer-ho, i l’altra (el Coach) que, mitjançant l’ús de les preguntes oportunes com a eina de treball, genera un espai de reflexió on el Coachee acaba trobant la manera d’aconseguir la seva fita. El Coachee es troba en una situació de present determinada i vol arribar a una situació de futur desitjada (el seu objectiu) i el Coach l’acompanya en aquest camí. És com si tots dos emprenguessin un viatge en cotxe i durant el camí s’haguessin de prendre diferents decisions sobre el camí a seguir. El Coachee, que fa de conductor, tindrà dubtes sobre quina és la direcció correcta, o fins i tot, dubtarà del viatge en sí però el Coach, que fa de copilot, anirà plantejant qüestions que convidaran al conductor a decidir el camí que més li convingui, però no farà mai de GPS.
Amb aquesta metàfora del viatge es pretén destacar quin és el paper d’un Coach i desterrar mites sobre aquesta disciplina. Aquí no estem en l’àmbit futbolístic i, per tant, un Coach no aconsella, no dirigeix, no dictamina ni opina sobre el camí a seguir. Un Coach no dóna indicacions, no jutja sobre el camí escollit i no suggereix altres vies alternatives. Un Coach només acompanya en el viatge, però no ajuda, no coopera en la traçabilitat de la ruta ni surt a socórrer el Coachee si el camí es complica. Si això passa, la missió del Coach és promoure la presa de consciència de la realitat, generar un entorn de reflexió, fer de mirall obrint diferents perspectives i desenvolupar les habilitats del Coachee perquè pugui aprendre de l’experiència, pugui trobar els seus propis mecanismes de superació dels obstacles, pugui prendre les seves pròpies decisions i pugui marcar el seu propi camí. Quantes vegades ens diuen com hem de fer les coses i no les fem? Doncs amb el Coaching passa exactament el mateix. El Coach no diu al Coachee el que ha de fer, sinó que fa que aquest busqui les seves pròpies eines perquè trobi el mitjà més convenient de fer les coses a la seva manera i en les circumstàncies en què es troba en aquell moment (i que potser no són igualment vàlides en un altre moment vital). D’aquesta manera, el resultat de les accions és sempre molt més potent, més fructífer i més gratificant perquè les decisions han sigut més conscients i eficaces atès el desplegament d’eines tan eficients com la creativitat, la plenitud o l’empoderament, que han portat el Coachee a un procés d’autoconeixement i de desenvolupament personal. Consegüentment, la responsabilitat del resultat recau sempre en el Coachee, ja que és qui ha pres les seves pròpies decisions i ha emprès el seu propi pla d’acció davant d’una varietat d’opcions que ell mateix ha explorat i ha sabut trobar dins del calaix de “recursos oblidats”.
Aclarit això, podem afirmar doncs que el Coaching no és Psicologia (no és una ciència que estudia el comportament humà), no és un Assessorament Psicològic (cap expert no ens dóna instruccions ni opcions), no és Teràpia Psicològica (no indaga en causes passades o en els problemes existents per a solucionar-los; de fet el Coaching mira sempre a futur) i no es Psiquiatria (no tracta cap malaltia mental). El Coaching tampoc no és Consultoria (no es donen solucions), no és Mentoring (no hi ha un assessorament expert) i no és Formació (no es trasllada cap coneixement). I, finalment, el Coaching no és ni molt menys un procés curatiu (perquè no s’aborda la malaltia en sí, sinó l’actitud davant del repte, la superació de límits davant de la mateixa o l’assoliment d’objectius vitals, entre altres); tampoc no és una relació d’amistat (és una relació d’igualtat entre dues persones que no intercanvien confidències) o una moda (és una pràctica que ja utilitzaven els antics filòsofs grecs amb els seus deixebles).
Resumint, el Coaching és una pràctica professional que requereix una formació específica, d’una àmplia experiència, d’una destresa i habilitat en connectar amb els altres, d’una certa curiositat “investigadora” que ens porti a voler indagar sempre més qüestionant-nos el que se’ns afirma i, per què no, d’una gran passió i motivació per a poder treballar amb persones que necessiten un canvi en les seves vides i que se senten perdudes en un moment determinat i poder reptar-les a superar-se.
Què pot fer el Coaching per a tu?
T’han diagnosticat Fibromiàlgia i et sents perdut? Estàs patint la teva malaltia com a un impediment per a viure la teva vida amb normalitat? Has perdut el teu rumb i no et sents capaç de reorientar-te?
No pateixis, és normal, forma part del teu procés d’assimilació de la malaltia. No és fàcil portar-lo i hi ha moments en què les emocions ens superen (pròximament farem una publicació específica sobre aquest tema), però aprendre a viure gestionant aquestes emocions amb la intel·ligència suficient com perquè no ens limitin i ens facin créixer com a persona és un procés ben enriquidor i del que pots sortir molt reforçat.
Des de l’Àrea de Coaching d’Amuntfibro volem abordar la malaltia des de 3 àmbits molt concrets, ja que considerem que són els que probablement més impacte tenen en els pacients: l’Emocional, el Relacional i el Professional. Així doncs, podem acompanyar-vos en la gestió dels vostres propis processos o assoliment d’objectius relacionats amb:
• Àmbit Emocional: el procés d’assimilació de la malaltia, l’impacte i afectació emocional de la malaltia, el futur a partir d’una malaltia crònica, el procés de dol del malalt, la culpa d’estar malalt, els efectes en l’autoestima, la desconstrucció de somnis, l’adaptació al canvi, l’aparició de noves pors, la resistència al tractament, el núvol de la depressió, etc.
• Àmbit Relacional: l’acceptació social i la infravaloració de la malaltia, l’entorn, el sentiment d’inferioritat envers les persones sanes, l’acompanyament del malalt, malaltia i matrimoni, malaltia i sexualitat, com viure la malaltia des de la paternitat/maternitat, aficions i malaltia, etc.
• Àmbit Professional: com abordar la malaltia amb la meva empresa, malaltia i feina, continuïtat a la feina, mesures legals dels malalts, la incapacitat laboral, l’acceptació dels companys, afectació econòmica d’estar malalt, noves oportunitats laborals, etc.
Si alguns d’aquests aspectes et són familiars, t’afecten directament, creus que et poden arribar a impactar en algun moment, estàs convivint amb ells, no saps com gestionar-los o t’estan influint negativament, no ho dubtis perquè el Coaching pot donar-te l’empenta que necessites per a continuar la teva vida amb la màxima normalitat.
De fet, les properes publicacions que anirem fent des d’aquesta àrea se centraran en les diferents temàtiques que aquí us presentem i, igualment, us convidem a què ens feu arribar també les vostres pròpies propostes a fi que puguem cobrir totes les vostres necessitats.
I ara, per a finalitzar, que ja saps una mica més sobre Coaching i sobre el que pot arribar a fer per a tu com a pacient d’una malaltia crònica, et repto que et plantegis la següent reflexió:
Com seria viure la teva malaltia des de la salut?
Espero les teves respostes a tall de comentaris en els diferents canals d’Amuntfibro.
Feliç setmana i V-I-U!
