Auto-Coaching en temps de coronavirus

Ara ja fa molts dies que estem tancats a casa per l’Estat d’Alarma decretat pel Govern davant la presència d’un nou virus, el Covid-19, que ha posat en suspens a tot el planeta. En una societat moderna com la nostra, i davant del fet de quedar confinats a casa passant una quarantena, al segle XXI ens preocupem per l’efecte que aquest confinament pot estar generant entre la població.

Si un tancament obligat d’aquest tipus ja afecta, en general, a tota la població en major o menor mesura, cal dir que en aquelles persones que ja tenen altres patologies, la sensació d’aclaparament pot aguditzar-se encara més per molts motius. Aquesta situació pot causar molta impotència, frustració, por, estupor, incertesa, ansietat, fins i tot poden produir estats més obsessius i catastrofistes, que sense cap dubte són devastadors emocionalment.

La crisi emocional

En les darreres setmanes no parem d’escoltar conceptes com “crisi sanitària”, “crisi econòmica”, “crisi empresarial”, però aquestes situacions que hem descrit anteriorment el que poden portar a produir és una “crisi emocional”, és a dir, una mena de desequilibri davant l’acceptació d’una situació canviant que no controlem i que suposarà un trencament amb la nostra estabilitat, comportant un perill que desconeixem i que encara no sabem com gestionar. El punt clau d’una crisi emocional està en l’amenaça que sentim per la pèrdua d’uns objectius de vida que ens vam fixar en el seu dia i que ara es troben en risc (treball, salut, economia domèstica, relació de parella, formació, etc.). I quan fem servir la paraula “sentim” és perquè el punt d’origen d’aquesta crisi emocional no està en el conflicte en si mateix sinó en com cada persona respon davant de la situació, és a dir (i en paraules més col·loquials), al “com ho portem “.

No obstant això, tota crisi en termes generals té la seva part positiva:

• És transitòria: saber que es deu a una situació excepcional que passarà ens ajuda a percebre un horitzó on poder trobar una possible solució.
• Sol ser reforçadora: la famosa expressió “d’aquesta en sortirem més forts”.
• Sol generar noves oportunitats: davant de situacions extremes, l’ésser humà tendeix a reinventar-se per trobar noves sortides.
• Sol enfortir la capacitat d’adaptació com a mètode de supervivència.

Però tot això dependrà de la capacitat que tingui cada individu d’afrontar aquesta crisi. I la gran pregunta és: ¿com afrontar aquesta crisi emocional?

Les xarxes socials s’han omplert aquests dies de centenars d’idees per distreure’ns durant el confinament. La quarantena pel Coronavirus ha suposat un ampli desplegament d’enginy sobre com realitzar exercici a casa, noves maneres de comunicar-nos amb els nostres (lloada tecnologia en aquests temps!), adaptació de noves formes de treballar i d’estudiar, innovadores receptes de cuina, manualitats a mil, etc. Aquestes accions contribueixen a passar el dia d’una manera més amena, a readaptar els nostres hàbits i a tenir cura de la nostra salut física.

Malgrat això, són útils totes aquestes recomanacions en persones que estan passant per una crisi emocional? Des d’un punt de vista de millora en l’estat d’ànim, és inqüestionable que sí que són útils, però a algú que sent com la seva vida s’enfonsa, probablement el que menys li vingui de gust ara mateix és posar-se a cuinar una especialitat de l’altra punta del món o a fer taules d’exercicis amb una planxa, ja que l’ànim i la voluntat no l’acompanyen precisament.

També estem veient córrer aquests dies, a través de les xarxes, infinites recomanacions de com suportar el confinament a nivell emocional: surt de la teva zona de confort, abandona la teva zona de por, fomenta el teu aprenentatge i el teu creixement, deixa de pensar tant en els teus problemes, elimina els teus pensaments negatius, et preocupes massa pel passat i pel futur, no et queixis, és moment de canvi, venç les teves limitacions, deixa de ser tan irracional, toca aprendre la lliçó, busca la felicitat, connecta amb el teu ésser interior, és moment d’actuar, realitza una introspecció, etc., etc., etc. I tornem a la mateixa pregunta d’abans: són útils totes aquestes recomanacions en persones que estan passant per una crisi emocional? Per descomptat que són consells magnífics, inestimables des d’un punt de vista de treballar la Intel·ligència Emocional i millorar l’estat anímic, però algú que està a casa tancat i ansiós passant una crisi estarà experimentant una angoixant necessitat de ser ajudat. En aquests moments de més debilitat emocional, tendim a ser més influenciables, així que davant d’aquestes valuoses recomanacions la seva angoixa encara pot augmentar més per veure’s incapaç d’emprendre qualsevol d’aquestes accions ja que, bàsicament, no sap com fer-ho. El que realment necessita aquesta persona són eines per avançar, que l’ajudin a sortir de la fase de xoc i entrar en una fase d’acceptació que l’ajudi a recuperar la seva harmonia emocional i la seva salut mental.

Tal com ja vam explicar a la nostra publicació anterior sobre el tema, el Coaching té, entre moltes altres, 3 de regles d’or:

1.   No és directiu: el Coach mai diu al client el que ha de fer, sinó que treballa perquè aquest trobi la seva pròpia solució.
2.  Treballa per objectius: el client es troba en una “Situació X” que li produeix malestar i vol arribar a una “Situació Y” més gratificant.
3.  Utilitza preguntes poderoses: a través de preguntes oportunes i adequades, el Coach porta al client a un estat de reflexió constant per a poder fer-se un pla d’acció.

Des de l’àrea de Coaching d’Amuntfibro volem donar-vos una eina, partint d’aquestes regles d’or, de fàcil utilització que podeu anar treballant aquests dies per tenir cura també de la vostra salut emocional, tant si esteu passant per una crisi emocional com sinó. És el que hem anomenat una Guia d’Auto-Coaching, creada especialment per a aquest confinament, que podreu descarregar al final d’aquest article.

D’una banda, volem remarcar que per descomptat que no és un procés ni una sessió de Coaching a l’ús, bàsicament perquè us faltarà la presència del Coach que us faci les preguntes pertinents. Tot i així pretén ser una manera pràctica i fàcil de poder anar treballant tots aquells aspectes angoixants que hem vist en l’apartat anterior però seguint una guia sobre com aconseguir resultats. És, per tant, el que podria definir-se com una sessió d’auto-treball. Com veureu, i al contrari del que succeeix amb el Coaching (on les preguntes són espontànies i fruit del rumb de la conversa), oferim unes preguntes “programades” que us poden ajudar a realitzar la sessió. Recomanem fer tota la sessió de treball seguida i amb una durada d’una hora / hora i mitja aproximadament, com a màxim.

D’altra banda, posareu en pràctica les auto-preguntes i vosaltres mateixos haureu de trobar les vostres pròpies respostes. Mireu de ser precisos i estendre-us en les respostes, penseu-les des de la profunditat i la reflexió. No us desanimeu si d’entrada pot semblar complicat (els principis són difícils moltes vegades) o si sentiu que no aconseguiu els resultats que us heu marcat; poc a poc, sense aclaparaments, l’entrenament i la pràctica continuada us faran guanyar més destresa. Podeu realitzar tantes sessions com objectius us proposeu aconseguir.

Finalment, volem dir que el servei de Coaching d’Amuntfibro està a la vostra disposició via online perquè ens feu arribar consultes o dubtes que puguin sorgir-vos durant la posada en pràctica de la guia, així com per a realitzar amb nosaltres alguna sessió de Coaching virtualment. Podeu contactar-nos a través del correu electrònic coaching@amuntfibro.cat.