no com una zona per acampar”
Alan Cohen
Les emocions no es classifiquen en bones o dolentes, simplement ens donen informació, però sí que podem catalogar-les en agradables o desagradables, segons les sensacions que notem en el cos. La ràbia, per exemple, pot ser que la sentis en el pit o al cap, com una cosa calenta a punt d’esclatar, tensant els músculs, estrenyent els punys o les dents.
Si connectes amb les sensacions corporals, et resultarà més fàcil respondre a “com em sento en aquests moments?”
Però què passa quan fugim de les emocions desagradables? Refugiant-nos en mil tasques per fer, dormint o resistint-nos a sentir allò que és inevitable? Sí, dic inevitable perquè tots els éssers humans sofrim, encara que sigui per motius diferents, i això és alguna cosa que per molt que fugis o que evitis, sempre acaba tornant a tu, d’una forma o una altra.
No, no vull ser pessimista al contrari! Contemplar les mateixes emocions, rendir-te a les sensacions agradables o desagradables del teu cos (no parlo de resignar-te, sinó d’acceptar-les) pot ajudar-te a ser més comprensiu/a amb tu mateix/a. Per exemple: Després d’un dia esgotador t’asseus per fi en el sofà i el teu cos t’avisa que aquest dia has forçat massa la màquina. Comences a plorar perquè et dol tot el cos, potser perquè ja no ets el/la mateix/a d’abans, pot ser que la incertesa de no saber com estaràs demà o la impotència de no poder ni aixecar-te per a preparar el sopar t’emboliqui en una espiral de sensacions i pensaments dels quals et vas enganxant cada vegada més. Aturat! Tanca els ulls i para esment al teu cos, només t’està dient que estàs cansat/a, adolorit/a i has de prendre’t les coses amb més calma. Sigues amable amb tu mateix/a i concedeix-te aquest descans que et demana el teu cos i la teva ment.
Tots tenim obligacions que ens posen de mal humor sol amb pensar en elles: planxar, cuinar, ordenar, comprar, arxivar… Et convido que elaboris la teva pròpia llista i anotis el moment més propici per a fer-les, ordenant-les de més important a menys. No t’oblidis d’anotar un merescut descans entre elles. Sigues realista, potser no pots fer-ho tot en un dia, però no passa res, tingues paciència i premia’t quan hagis acabat.