4 – Silenci
«Totes les respostes es troben dins del silenci»
Sati Meditació & Mindfulness
«El camí a totes les coses grans passa pel silenci»
Friedrich Nietzsche
El silenci és tan necessari per al nostre cervell com l’aire que respirem per als nostres pulmons.
La investigació ha mostrat que el silenci aporta almenys tres grans beneficis al nostre cervell:
♦ Ajuda al fet que les neurones es regenerin. Sempre s’havia pensat que les neurones no es regeneren i que el cervell anava inexorablement envellint sense més. No obstant això, les últimes recerques han demostrat que les neurones tenen la capacitat de regenerar-se i sembla que un dels factors que intervenen en aquesta regeneració és el silenci (estudi del Research Center for Regenerative Therapies Dresden).
♦ Permet que el cervell doni sentit a la informació. Quan estem en silenci, s’activa una xarxa neuronal anomenada RND o xarxa neuronal per defecte, encarregada d’anar avaluant les situacions a les quals ens anem exposant durant el dia, descartant el que és innecessari i integrant l’important com un aprenentatge (estudi Universitat de Harvard)
♦ També s’ha vist que el silenci és necessari per a la reducció de l’estrès. Segons sembla, el soroll provoca una resposta de fugida en el cervell. Activa l’amígdala, zona cerebral encarregada de processar les emocions, la qual segrega cortisol i adrenalina per a augmentar el nivell d’estrès. A través de l’estudi de la Universitat de Pavía, s’ha vist que el silenci té un efecte més calmant i beneficiós en el cervell que escoltar música relaxant.
Vivim en un món ple de soroll. Però el soroll no sols prové de l’exterior, en el nostre interior, en la nostra ocupada ment, també trobem una immensa quantitat de soroll. Els pensaments venen i van entrellaçant-se els uns amb els altres en un ball interminable i moltes vegades esgotador.
En orient tenen un nom per a aquesta ment inundada de pensaments: el mico boig, aquest mico que salta incansablement d’una branca a l’altra (d’un pensament a un altre) No ha deixat anar una branca i ja està agafant la següent en una carrera sense fi.
PRÀCTICA
És necessari asseure’ns en silenci uns minuts cada dia. Asseure’s en silenci implica trobar un lloc tranquil en el qual no ens molestin, deixar aparcats durant una estona el telèfon mòbil, la televisió, la lectura i qualsevol altre estímul extern que ens distregui.
Implica asseure’ns a no fer res. Soc conscient que no és senzill, estem acostumats a tenir l’agenda repleta d’activitats, no sabem parar i deixar de fer. Però intentem anar provant a poc a poc, cinc minuts, potser després deu, potser aconseguim arribar a vint o trenta.
Si la ment s’omple de pensaments, podem centrar l’atenció en la nostra respiració. La respiració calma la nostra ment, centrar-nos en ella ens aporta a poc a poc calma mental i ens va acostant al silenci.
Hi ha un llibre la senzillesa i la frescor del qual ens enganxa a la seva lectura. És el llibre Silenci del mestre zen Thich Nhat Hanh. És un llibre que us recomano encaridament perquè us aneu acostant al meravellós món del silenci interior i de l’atenció plena. Aquí us deixo un petit passatge:
“Passem gran part de la nostra vida buscant la felicitat sense veure que el món del nostre voltant està ple a vessar de meravelles. Estar vius i caminar per la terra és tot un miracle i no obstant això, la majoria de les persones persegueixen una cosa després d’una altra per a gaudir d’una millor situació. La bellesa ens està cridant cada dia, a cada hora, però normalment no li prestem orella.
El silenci interior és essencial per a poder sentir la crida de la bellesa i respondre a ella. Si en el nostre interior no hi ha silenci, si la nostra ment i el nostre cos estan plens de soroll, no sentirem la crida de la bellesa”.
