1 – Desaferrar-nos del negatiu
«El que ens fa feliços o desgraciats no és el que ocorre, sinó el que pensem del que ocorre»
Epicteto
«La felicitat i el patiment es troben a la ment»
El Buddha
La nostra ment es fixa per defecte en aquells detalls negatius de cada situació. És el que anomenem el biaix negatiu.
Ha estat per a la humanitat una manera de sobreviure, sent conscients dels perills que poden comportar les circumstàncies que ens porta la vida.
El problema ve quan la nostra ment passa pel sedàs d’aquest biaix negatiu qualsevol situació, encara que aquesta no comprometi la nostra supervivència.
En realitat res del que succeeix és intrínsecament positiu o negatiu, tot depèn de com ho interpretem. Davant el mateix fet dues persones diferents el viuran de formes diferents, perquè el com el vivim depèn dels nostres pensaments, no del fet en si.
Per tant el pensament és la clau, és el vehicle que pot portar-nos fins a la felicitat o fins al patiment.
Hem de tenir en compte el que m’agrada anomenar les tres iii del pensament; el pensament és:
Inevitable. La funció de la ment és pensar. Ella es dedica a generar diàriament milers de pensaments, basats molts d’ells, en experiències i aprenentatges passats. Quan no estem fent una tasca concreta, el cervell es dedica a generar milers i milers de pensaments que anomenem narrativa mental.
Involuntari. El 80% d’aquests pensaments els genera la ment ella soleta sense el nostre permís. Només el 20% dels pensaments són generats de manera conscient per nosaltres perquè necessitem planificar o organitzar alguna cosa.
Impermanents. Aquest és un punt importantíssim en la pràctica de mindfulness. L’atenció plena ens ajuda a ser conscients que res en aquesta vida roman, tampoc els pensaments. Ells arriben, romanen uns instants i si no ens enganxem a ells i els deixem passar, marxen. No tenen intenció de quedar-se per sempre. Són com a núvols en el cel que vénen i van.
Els pensaments que la nostra ment genera no són la realitat. Mindfulness ens convida a distanciar-nos del nostre corrent de pensaments, a veure’ls des de la riba, des de la distància i a no creure’ls a ulls clucs, ja que comprenem que no són la realitat sinó la nostra interpretació d’ella.
Què podem fer des de la pràctica de mindfulness?
- Aprendre a prendre distància dels pensaments. No som els nostres pensaments sinó aquell que els observa.
- Adonar-nos que sorgeixen i cessen, són com a núvols que vénen i van. No romanen.
- No són la realitat sinó la nostra interpretació d’ella, fixa’t que davant el mateix succés cada persona genera una interpretació diferent. És bo practicar el “NO SE”, posar en dubte el que la ment ens diu.
- Practicar l’atenció plena. Quan estem completament atents al que fem, a les tasques del nostre dia a dia, desconnectem la immensa narrativa de la ment i l’incessant flux de pensaments es va calmant.
- Practicar la meditació. Amb ella anem aprenent a observar el corrent de pensaments, a acceptar-los amb amabilitat i a no enganxar-nos a ells, deixar-los passar. També a centrar la nostra atenció en un punt concret per anar així calmant la ment.
Aquí et deixo una petita pràctica de meditació de calma mental parant atenció a la respiració.
Meditació de calma mental
Fes clic a la foto per a veure el vídeo.
