Hi ha vegades que els metges davant d’un dolor recomanen fer repòs i altres, fer exercici. Per què? Què marca la diferència? Per què en determinats casos és tan important la pràctica d’exercici? T’ho expliquem tot seguit.
Tots nosaltres en l’última cosa que pensem quan patim dolor és en fer esport. En aquesta situació sovint les tasques diàries queden reduïdes a aquelles ineludibles i de responsabilitat, i amb el transcurs del temps, també abandonem la pràctica d’exercici físic i part de la nostra activitat social i d’oci.
Quan la causa del dolor és el dany corporal o lesió, el metge ens recomana fer repòs fins a baixar la inflamació o fins a restablir-se el dany. A aquest tipus de dolor l’anomenem agut per diferenciar-ho del crònic. El dolor agut és un mecanisme de protecció que alerta al nostre cervell de l’existència d’un dany o lesió. És un dolor de curt termini, la seva intensitat va en concordança amb la gravetat del dany i aquest tipus de dolor respon positivament als analgèsics.
Ara bé, el dolor crònic és un altre món.
En primer lloc, “crònic” no significa que el dolor perduri tota la vida, sinó que la seva durada supera els 6 mesos.
Com a segona qüestió, si el dolor agut es considera un símptoma, el dolor crònic és en si mateix una malaltia, que requereix estudi, atenció i tractament diferencial. És una afecció que per la seva durada i altres factors que influeixen en el dolor, porta conseqüències a l’àmbit personal, familiar, laboral, social i econòmic de la persona deteriorant la seva qualitat de vida i el seu benestar psicològic i emocional.
Per entendre la importància i l’abast de la malaltia podem indicar que el dolor crònic afecta el 20% de la població adulta a Espanya (6 milions, segons la Societat Espanyola del Dolor) i a més, és la principal causa d’absentisme laboral i la segona causa de les consultes que s’atenen a l’Atenció Primària. Això es tradueix en una important càrrega econòmica pel país i afecta especialment a àrees com la sanitat, la Seguretat Social o l’empresarial.
Per últim, en alguns casos, el dolor crònic no s’identifica amb cap inflamació, dany corporal o procés degeneratiu, sinó amb una anomalia en el sistema nerviós (sensibilització de les cèl·lules nervioses), conegut com a Sensibilització Central. En aquest cas, la persona sent dolor a estímuls que habitualment no ho són com una carícia, canvis de pressió atmosfèrica, canvis tèrmics, etc. o respon de forma desmesurada a estímuls dolorosos. Com a exemples podem citar la fibromiàlgia, la fatiga crònica, colon irritable, sensibilitat electromagnètica, sensibilitat química múltiple, cefalea, etc. Per tant, la intensitat del dolor en aquestes malalties no correspon amb la gravetat de cap dany (donat que no existeix cap), la qual cosa explicaria la baixa o nul·la resposta dels analgèsics en aquests tipus de dolor.
La raó per la qual es recomana la pràctica d’exercici en afeccions com la fibromiàlgia és perquè no existeix lesió, inflamació o dany que ho desaconselli i perquè la inactivitat o el sedentarisme perjudica la salut i agreuja els símptomes de la malaltia. És per això que, per contradictori que resulti, tot i el dolor i la fatiga que pateixen les persones amb fibromiàlgia, aquestes s’han de mantenir el més actiu que els sigui possible.
L’exercici físic moderat et permet mantenir i recuperar la capacitat funcional – mobilitat (força, flexibilitat, tonificació de muscles i articulacions)- moderar la intensitat de dolor i, en definitiva, millorar la teva qualitat de vida.
Altres beneficis:
- Evitar l’atròfia o debilitat muscular.
- Millora l’estat d’ànim i la sensació de benestar.
- Disminueix la fatiga.
- Millora les funcions de l’aparell digestiu.
- Augmenta la capacitat cognitiva.
Un bon entrenament o acondicionament físic permet:
– Evitar la debilitat o atròfia muscular (pèrdua o disminució del múscul esquelètic). La falta d’exercici i el sedentarisme provoca pèrdua de força muscular i això es tradueix en la dificultat que té la persona per executar moviments bàsics o realitzar activitats com caminar.
– Prevenir l’obesitat. El sobre pes incrementa el dolor i ajuda a l’aparició de trastorns metabòlics com la diabetis, hipertensió arterial, etc., afavoreix el desequilibri emocional i disminueix la capacitat funcional de la persona. La sobrecàrrega en l’aparell musculesquelètic, la inflamació i l’estat psicològic són la causa del dolor.
– Trencar el cercle del dolor. El dolor genera dolor. Quan hi ha dolor la musculatura es tensa i el muscle rep menys oxigen, la qual cosa provoca dolor. Per altra banda, aquesta tensió escurça el muscle de tal manera que el grau de mobilitat disminueix. Per això es recomanen fer exercicis d’estirament i relaxació. Poden ser útils postures simples de ioga o estiraments suaus, centrant l’atenció en la respiració. Amb el Ioga, Taitxí o Qi Gong es millora la flexibilitat, la resistència, la relaxació i la conscienciació sobre el mateix cos.
– Generar endorfines. Amb l’exercici augmenten les endorfines en sang, millorant la percepció de fatiga i això, genera sensació de vitalitat i benestar. Per altra banda, la seva estructura, similar als opiacis, produeix la disminució en la percepció del dolor, com si es tractés d’un analgèsic natural. Les endorfines també es coneixen com l’hormona de la felicitat, perquè estimulen els centres de plaer eliminant el malestar i creant sensació de satisfacció, a més d’ajudar a reduir els nivells d’estrès i ansietat.
I, fins aquí la importància de fer exercici físic de forma regular en malalties com la fibromiàlgia.
Si vols saber cóm practicar exercici sense por a patir alguna lesió o augmentar el teu dolor, clica aquí. I en la pròxima publicació t’explicaré quin tipus d’exercici pots practicar.
Referencia bibliogràfica
Antonio, T., A, M., & J, D. (ene./feb. 2014). Situación actual del dolor crónico en España: Iniciativa “Pain Proposal”. Revista de la Sociedad Española del Dolor, Dolor vol. 21 nº 1 Madrid. [link]
Flores Bringas , J. (2020). Revisión Bibliográfica: Manejo del dolor crónico en el paciente obeso. Obtenido de Departamento de Medicina del Dolor y Paliativa del INCMNSZ : [link]
Goldenberg, D. (2003). Fibromialgia. Una guía completa para comprender y aliviar el dolor (Cuerpo y Salud). Paidós.
Infobae. (14 de enero de 2019). Los increíbles beneficios de la endorfina, la homona de la felicidad. Infobae. [link]
Morón, L. (14 de abril de 2019). Cómo luchar contra el dolor crónico. El País. [link]
Tabares Pagola, J. (marzo19 de 2019). Deporte y endorfinas: ¿por qué provoca tanto bienestar? Corredor. [link]
